Aquest finde ha estat especial. Feia temps que volia provar zona de bloc i per fi es va donar l'oportunitat. Només endinsar-nos en la zona ... sorprenia la col·locació de les pedres, enormes, boniques, magnesiades, cada una transmetia quelcom diferent.
En la primera presa de contacte ja vaig veure que no era fàcil equilibrar-te i que no seria fàcil agafar-me, després, tot va canviar. Mica en mica, vaig anar veient les possibilitats i les vaig anar disfruatnt. Van ser tantes com vaig poder, fins acabar amb l'energia i sense pell en els dits.
Aquest bloc concretament ha quedat pendent, impossible per ara d'arribar al sostre: agafada de poc i res i molt menys pels peus. Ho vaig intentar a muerte, però res de res!!!
Merci Carles per la foto, tu vas veure la lluita i la sang ...
I molt ben lluitat que va estar! El pròxim dia no se’t escapa... A més, algun dels blocs t’havia de quedar sense encadenar, sinó no seria Targa...
ResponderEliminarUeps bou!!! thanks another time !!!!
ResponderEliminar